Conclusions

Una vegada dut a terme l’anàlisi de resultats, podem observar com hi ha clares diferències entre el funcionament de les Unitats Dependents mixtes, les exclusives per a dones i les exclusives per a homes amb relació a la perspectiva de gènere. Cal remarcar que a l’hora de buscar informació de les Unitats Dependents a Catalunya i la bretxa de gènere dins d’aquest ens hem trobat amb l’impediment que hi ha escassa informació. Hem obtingut molta informació amb relació als altres graus de tractament dins dels centres penitenciaris i la bretxa de gènere en l’àmbit penitenciari en general, però no d’aquest servei en específic. Així doncs, seguidament presentem les conclusions obtingudes a través de l’anàlisi de dades que evidencien la bretxa de gènere en aquest grau de tractament.

En la primera secció del qüestionari realitzat, observem que la majoria de les persones enquestades han rebut i troben necessàries les formacions específiques en termes de gènere. L’alta participació de professionals enquestades en formacions específiques es relaciona de manera directa amb un dels nostres objectius principals: detectar els programes d’acció socioeducativa per la reducció del biaix de gènere per al col·lectiu, ja que observem com hi ha una implementació de programes socioeducatius en termes de gènere enfocats als professionals que permet posar consciència de la situació de les dones i dona eines per poder aplicar la perspectiva de gènere dins de les UD’s de Catalunya.

Així mateix, s’observa com la majoria de les persones enquestades que han rebut –i consideren necessàries– les formacions específiques de gènere són professionals que treballen en UD mixtes i de dones. Les professionals de les UD’s de Catalunya que atenen homes indiquen un índex més baix de formacions en termes de gènere, posant en manifest la manca de qüestionament dels seus privilegis.

Seguint la línia dels programes d’acció socioeducativa per a la reducció del biaix de gènere en el tercer grau, observem una sèrie de diferències rellevants entre les UD mixtes, d’homes i de dones. En la pregunta “De quina manera es treballa la perspectiva de gènere?”, els professionals que treballen en UD mixtes han respost majoritàriament, que es treballa de manera implícita en la pràctica professional; els professionals que treballen en UD exclusives per a dones, han respost un 50% de manera esporàdica, i l’altre 50% de manera implícita en la pràctica professional, sense contemplar les opcions en les quals no es treballa, o bé es treballa esporàdicament la perspectiva de gènere. En canvi, els professionals que treballen en UD exclusives per a homes, han respost majoritàriament, que la perspectiva de gènere es treballa només esporàdicament  (8 respostes), i que no es contempla (2), obtenint un total de 0 respostes que indiquen que es treballa de manera implícita en la pràctica professional.

Analitzant i duent a terme una comparació en les línies d’actuació de les diferents UD’s, observem una clara evidencia que a les Unitats Dependents mixtes predomina l’acompanyament emocional. Tanmateix, relacionant-ho amb els objectius, hem pogut identificar que a les UD de dones també ressalta l’acompanyament emocional. Per altra banda, a les UD d’homes és tot el contrari, observem que predomina la inserció laboral, i tot seguit amb menys representació està present l’acompanyament emocional (només 2 respostes).

Aquesta diferència tan clara en la línia d’actuació que predomina evidencia la diferència d’enfocament en les Unitats Dependents segons el gènere que atenen, fet que comporta un biaix de gènere dins del sector de l’àmbit penitenciari. Aquesta diferenciació ens dona una primera i significativa pinzellada en referència al nostre objectiu principal.

Així doncs, podem concloure que en funció del gènere existeix una línia d’actuació determinada que busca potenciar uns objectius idealitzats socialment. En el cas dels homes s’espera que estiguin capacitats i actius laboralment, aquest fet perpetua la visió masclista de que “els homes no poden mostrar sentiments” deixant en segon pla l’acompayament i la gestió emocional. Aquesta manca d’acompanyament emocional en les Unitats Dependents que atenen a homes pot derivar a problemàtiques de frustració i dificultats en la gestió emocional.  En el cas de les dones s’espera que siguin madures emocionalment, ja que el rol social assignat és que la seva responsabilitat recau en terceres persones com els fills i filles o la família. El rol social també va relacionat amb la necessitat de tenir una alta capacitat de gestió emocional. En el cas que una dona no compleixi amb el que s’espera d’ella, se la considera com a “histèrica”, “mala mare”, “exagerada”, o qualsevol altra etiqueta incongruent per la situació. 

Finalment, en les UD mixtes, observem que hi ha un grau elevat d’acompanyament emocional tant per dones com per homes. El fet de conviure ambdós gèneres, comporta un increment d’aprenentatge envers la gestió emocional.

L’acompanyament emocional en tercer grau de privació de llibertat no només és una línia d’actuació, sinó que va més enllà i es podria convertir en un factor de protecció per a les persones que es troben en les UD’s. A més a més, l’aprenentatge de gestió emocional afavoreix l’empoderament de les persones enfortint la seva autonomia i la seva autoimatge, a més d’afavorir una bona inserció social un cop surtin de les Unitats Dependents.

Pel que fa a la consideració personal de les enquestades en la pregunta de “consideres que el sistema penitenciari està estructurat per adreçar-se als dos gèneres?” hem utilitzat l’instrument de mesura d'escala numèrica, on 1 és gens d’acord i el 5 és totalment d’acord. La majoria d’enquestades s’han posicionat entre el dos i el tres, mostrant indiferència i apropant-se a la disconfomitat de l’afirmació donada. Cal remarcar que només hi ha una persona que està totalment d’acord amb l’afirmació establerta, sent aquesta una professional d’UD per a homes; mentre que, cap professional d’UD mixtes o UD de dones ha optat per aquesta opció. Per tant, podem interpretar que hi ha una disconformitat més elevada en relació al biaix de gènere en l’estructuració penitenciària per part de les professionals que treballen amb dones, donat que veuen la realitat de manera explícita tenint en compte la diferència de tractament entre gèneres en l’àmbit penitenciari català.

És interessant destacar una de les preguntes que hem fet a la secció de les UD’s mixtes: “A la UD mixta, hi ha diferents línies d’actuació en funció de si la persona usuària és home o dona?”. La resposta obtinguda per les professionals ha sigut que sí, amb més de la meitat del percentatge total. Amb relació a la pregunta anterior vam considerar necessari afegir-ne una altra per detectar quines consideraven que era l’arrel d’aquesta diferència. La majoria dels professionals van optar per posicionar-se en què l’arrel és estructural i que l’àmbit penitenciari està adreçat a homes, destacant també la falta d’igualtat d’oportunitats en els recursos i la manca de formació en termes de gènere. 

Aquest fet evidencia la presència d’una bretxa de gènere en les línies d’actuació en les UD’s mixtes de Catalunya on les professionals exposen que l’arrel d’aquesta diferència s’ubica en termes estructurals. És a dir, ens trobem dins d’un sistema patriarcal que perpetua de forma sistemàtica l’heterodesignació, basant tota l’estructura social amb relació a les necessitats dels homes, obviant la participació i el rol de les dones dins de la societat, afavorint així l’androcentrisme. 

Per altra banda, en la secció específica per a professionals de les UD’s de dones hem preguntat sobre si consideren que les usuàries són conscients de la presència del biaix de gènere. Una de les opcions feia referència a la inexistència d’aquest biaix indicant que “Com a professional no considero que hi hagi biaix de gènere” que no ha estat seleccionada per cap professional enquestada. Una altra evidència que remarca la clara existència d’aquest biaix de gènere dins de les Unitats Dependents de Catalunya.

Per concloure, en nom de totes les integrants del grup, volem transmetre el nostre agraïment a totes les persones que han participat en el procés del treball. Als treballadors i treballadores de les Unitats Dependents de Catalunya, per la seva atenció i dedicació a respondre’ns el qüestionari, sense ells i elles no hauríem pogut realitzar la nostra investigació. Als professors de la UdL de l’assignatura d'Informàtica i Estadística, pel seu suport i seguiment en tot moment de la investigació.  A les persones que ens han estat seguint per xarxes i ens han transmès la seva opinió i escalf. Entre totes ha estat possible.

Limitacions dins de la investigació

Respecte a les limitacions que ens hem trobat en el nostre projecte web de recerca social, considerem que pel grau d’importància que té aquesta recerca, hem obtingut poques respostes (31 en total). També hem hagut d’esperar més temps del que ens hagués agradat per a poder obtenir el mínim de respostes per tal que sigui una recerca fiable, deixant-nos un marge més curt de temps per l’anàlisi i interpretació de dades. Enquestar a les professionals que treballen en el tercer grau de privació de llibertat ha sigut una tasca complexa, ja que la nostra tècnica de mostreig ha sigut la no probabilística a judici. Considerem que, tot i ser una tècnica útil i representativa, no hem obtingut la quantitat de respostes esperades en ser professionals de difícil accés. Gràcies a la tasca professional d’una de les integrants del grup de recerca, que és tècnica en una de les Unitats Dependents de Catalunya, hem pogut accedir al contacte dels professionals dins d’aquest àmbit. Considerem que hauríem d’haver valorat utilitzar una tècnica de mostreig probabilístic aleatori simple o aleatori simple sistemàtic, per tal d’obtenir una representació més àmplia i fiable de la realitat; tot i això, per les condicions acadèmiques no ens ha estat possible usar aquesta tècnica de mostreig.

Per altra banda, el fet de no haver fet servir mai eines com l’Excel ens ha suposat una limitació, ja que ha suposat que l’anàlisi de resultats hagi estat una tasca molt densa amb retrocessos i avenços. El que extraiem és que gràcies a aquest projecte web, hem après a utilitzar eines estadístiques bàsiques que ens servirà per a futures recerques d’investigació. 

Suggeriments per a futurs estudis i línies de futur

L’anàlisi del biaix de gènere en el tercer grau de tractament de privació de llibertat ens ha donat peu a fer-nos noves preguntes com a professionals de l’àmbit social en termes d’investigació. Considerem que per a futurs estudis es podria plantejar una recerca més desenvolupada respecte al biaix de gènere existent en les Unitats Dependents de Catalunya, ja que hi ha una escassa informació sobre aquest tema. Per altra banda, també plantegem dur a terme una investigació sobre la perspectiva de gènere en les accions socioeducatives existents per a la reinserció social de persones que surten de l’àmbit penitenciari.

A més dels suggeriments per a futurs estudis, considerem molt interessant establir línies d’actuació que comptin amb accions socioeducatives que considerin la perspectiva de gènere en l’àmbit penitenciari i fomentin la igualtat d’oportunitats emocionals, econòmiques i socials entre totes les persones.