Marc teòric
Biaix de gènere en el sector penitenciari català
La nostra investigació se centra en el biaix de gènere en les Unitats Dependents de Catalunya. Una realitat que ha estat submergida durant les últimes dècades i que poques vegades, des d’àmbits d’investigació, s’ha considerat com un tema principal sobre el qual cal actuar. Inicialment, considerem imprescindible contextualitzar els conceptes clau, així com la seva definició. La missió del sistema penitenciari és acompanyar els processos de reinserció de les persones privades de llibertat. I en concret, les Unitats Dependents “són equipaments ubicats preferentment en habitatges ordinaris, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons, que ofereixen residència i suport a la integració sociolaboral a les persones en tercer grau de tractament penitenciari” (Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, 2023).
Un biaix és la diferència desproporcionada a favor o en contra d’alguna cosa, persona o col·lectiu; i, el gènere és la identificació de les persones amb els rols i estatus que socialment s’atribueixen a homes i dones, independentment del sexe de naixement i que és internalitzat per cada persona. Per consegüent, el biaix de gènere fa referència a les diferències sistemàtiques i estructurals en relació amb el gènere, rebent les conseqüències del sistema patriarcal de manera positiva generalment als homes, i de manera negativa generalment a les dones.
La introducció de la perspectiva de gènere i la visibilitat de les múltiples discriminacions que viuen les dones en el seu dia a dia ha augmentat en l'última dècada. Tanmateix, en el sector penitenciari no s’ha donat aquest procés, provocant la dificultat de l’adequació del mateix sistema de les necessitats femenines, allunyant-se significativament d’un sistema que proporcioni les mateixes oportunitats i condicions a totes les persones. Aquest fet evidencia la presència d’una bretxa de gènere en l’àmbit penitenciari, i posa de manifest la discriminació que pateixen les dones que es troben en aquest sistema. Actualment, ens trobem en un sistema patriarcal, fet que influència tots els àmbits de la societat en la qual ens trobem, convertint-se en un aspecte present en totes les institucions.
El funcionament del sistema penitencari català amb perspectiva de gènere
Per tal de contextualitzar la situació de les dones immerses en l’àmbit penitenciari a Catalunya hem obtingut informació d’una recerca duta a terme per l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista derivat de la Generalitat de Catalunya. Per ubicar a les lectores en la situació en el sistema penitenciari envers les dones, considerem imprescindible presentar les següents dades:
L’any 2023…
Hi ha 7.729 persones en privació de llibertat al sistema penitenciari.
461 són dones.
Les dones representen un 5,96% del total de persones recluses.
5,01% → representació femenina del total de persones en règim obert (UD).
Centres penitenciaris exclusivament per homes:
Centre Penitenciari Brians 1
Centre Penitenciari Lledoners
Centre Penitenciari Quatre Camins.
Centres penitenciaris exclusivament per dones:
Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras).
Actualment, hi ha 6 centres penitenciaris en què les dones compleixen condemna en mòduls en presons generalment d’homes:
Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres)
Centre Penitenciari Mas d’Enric (Tarragona)
Centre Penitenciari Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires)
Centre Penitenciari Ponent (Lleida)
Centre Penitenciari Obert de Tarragona (Tarragona)
Centre Penitenciari Obert de Girona (Girona).
Els serveis penitenciaris de Catalunya en els que existeixen recursos exclusius per dones són:
Centres penitenciaris de Règim Ordinari
Unitats Dependents
Centres d'Inserció Social
Unitat de Mares (Wad-Ras)
Actualment, hi ha 17 Unitats Dependents a Catalunya, situades a Barcelona, Catalunya central, Maresme, Baix Llobregat, Terres de l’Ebre, Lleida i l’Empordà. Aquestes Unitats Dependents van adreçades de manera mixta, a homes exclusivament i a dones exclusivament:
Unitats Dependents mixtes
Barcelonès 2 (UD Barcelonès)
Maresme (UD Maresme)
El Prat del Llobregat (UD Antoni Gaudí)
Martorell (nova)
Baix Llobregat (UD Baix Llobregat)
Bages (UD Saleses)
Terrassa (nova)
Alt Urgell (nova)
Terres de l'Ebre (UD Cruïlla)
Tarragona (UD Punt i Seguit)
Unitats Dependents exclusius per dones
Segrià (UD Segrià)
Barcelonès 1 (UD Àgora)
Alt Empordà (UD Alt Empordà)
Unitats Dependents exclusius per homes
Vallès Occidental (UD Vallès)
Barcelonès 3 (UD Barcino)
El Vendrell (UD Les Vinyes)
Vallès Oriental (UD Can Cònsol)
Situació de la dona dins l’àmbit penitenciari
El sistema penitenciari ha estat dissenyat des d’una mirada endocèntrica i sense perspectiva de gènere. Per consegüent, les dones es troben davant d’una realitat que no s’adapta a les seves necessitats, essent imprescindible posar en manifest aquest fet per tal d’adequar les intervencions i generar divulgació de la situació real. D’aquesta manera, es genera un augment de coneixement d’aquesta realitat i s'evidencia la necessitat de canvi.
Pel que fa a la Situació de les dones empresonades a Catalunya, es destaca que el perfil de dones amb més desavantatge acumulat ha augmentat en l'època post-Covid, trobant-se amb més dificultats socioeconòmiques, drogodependències, menys suport familiar, un alt nivell de desemparament, i un baix nivell socioeducatiu de les dones internes (Cubells, J; Hernández, N; Meléndez, A; Navarro, C., 2023).
Una dada molt interessant a tenir en compte, és que la malaltia que més es diagnostica en les dones empresonades a Catalunya, és la depressió. Això ens mostra els efectes psicològics de les situacions anteriorment descrites, que marquen a aquestes dones.
El biaix de gènere que ens hi trobem en l'àmbit penitenciari pot fomentar aquest malestar en les internes, cosa que reafirma la importància d’aquesta recerca social. Això s’evidencia en la recerca Situació de les dones empresonades a Catalunya, on un educador afirmava el següent:
"Els programes de tractament en aquesta presó com a mínim, no estan pensats per a dones i això cal canviar-ho. No pot ser que hàgim d'adaptar programes dissenyats per a homes" (educador cp2).
Per altra banda, recalquem que la qualitat de les mesures instaurades en els mòduls de dones, és inferior a la qualitat de les mesures instaurades en els mòduls d’homes. Aquestes mesures no tenen prou en compte la convivència dins un mateix col·lectiu heterogeni, com per exemple la distància que comporta complir condemna, amb la residència habitual i la xarxa de suport natural de les dones en situació de privació de llibertat. Això és degut al baix ràtio de centres penitenciari i de UD pensades per a dones que hi ha a Catalunya.
Finalment, diverses recerques afirmen que el control social és més present en les dones en privació de llibertat que en els homes. Això s’atribueix a què, a la dona interna no només se la castiga per la comesa d’un delicte, sinó que també se la castiga per haver-se desviat del seu rol social com a dona dins la cultura de la nostra societat paternalista (Casajuana, S; 2021)
Unitats Dependents en termes legals
Pel que fa al marc jurídic que regeix a les Unitats Dependents a Catalunya, situem primerament la Llei Orgànica 1/1979, de 26 de setembre, General Penitenciària, i el Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, Reglament Penitenciari. Aquests reglaments regeixen en els termes generals, evidents i globals envers l’àmbit penitenciari a Catalunya.
El Reglament Penitenciari estableix les característiques diferencials de les Unitats Dependents en l’article 165:
Les UD són unitats d’ubicació externa al recinte del centre penitenciari de referència. Preferentment, la ubicació d’una UD estarà en habitatges urbans de l’entorn comunitari.
Els serveis i prestacions de caràcter formatiu, laboral i de tractament, les portaran associacions o organismes de caràcter no penitenciaris (tercer sector). Tot i això, l’Administració Penitenciària conservarà les seves funcions de control i coordinació.
Per consegüent, les Unitats Dependents sempre dependran administrativament del seu Centre Penitenciari de referència.
Qualsevol modificació prevista envers les dades corresponents a les Unitats Dependents, haurà de ser comunicada a la Secretaria d’Estat / Generalitat de Catalunya per part de la direcció del Centre Penitenciari al qual li correspongui.
Les persones que accedeixin a les UD, hauran d’estar classificades en tercer grau de tractament.
Per altra banda, l’article 166 del RP, recull les obligacions i els drets específics dels residents de les Unitats Dependents, establint també, que totes les Unitats Dependents han de disposar de normes de funcionament intern, fixades per les persones responsables de la UD en qüestió, comptant amb l’aprovació del consell de direcció del centre penitenciari del qual depèn administrativament la UD.
L’article 167 RP, especifica el procediment a seguir per la selecció d’interns i internes destinats i destinades a una UD: aquesta selecció la duu a terme la junta de tractament, tenint en compte els criteris generals per la classificació del tercer grau de privació de llibertat, i els perfils de preferència de cada UD.
Breu conclusió
La nostra investigació s’ha centrat en les Unitats Dependents i certament, ens hem adonat que hi ha una gran desinformació sobre la situació de les dones en aquest sector. Per aquest motiu, a través del qüestionari contestat per les professionals de Catalunya que treballen en Unitats Dependents, volem posar en manifest i crear una font d’informació sobre la bretxa de gènere existent en aquest sector.
Per a més informació envers dades del perfil generalitzat de les dones que formen part del sistema penitenciari català, la trobareu a la secció de referències i enllaços.
Comentarios
Publicar un comentario