Anàlisi de resultats
INTRODUCCIÓ
El nostre projecte web de recerca social s’ha centrat en la identificació de diferències d’actuació amb persones en privació de llibertat en tercer grau de tractament (règim obert), per tal d’identificar si existeix o no un biaix de gènere dins el tercer grau de tractament a Catalunya.
A més a més, recordem que alguns dels objectius específics de la nostra recerca són: conèixer la participació, segons el gènere, en programes per al col·lectiu; comprovar els recursos i serveis destinats entre homes i dones; i, identificar serveis i recursos destinats al col·lectiu de dones dins l’àmbit penitenciari entre d’altres.
Centrant-nos en la interpretació de dades envers la nostra recerca, hem obtingut un total de 31 respostes de professionals que treballen en el tercer grau de tractament (centre obert, àmbit penitenciari). El nostre qüestionari es desglossa en cinc seccions: la primera secció se centra en les dades sociodemogràfiques i algunes dades rellevants d’interès comú per a totes les enquestades. La segona secció va dirigida als professionals que treballen en unitats dependents mixtes (que atenen els dos gèneres); la tercera es dirigeix als professionals que treballen en UD’s exclusivament per a dones; la quarta, a professionals que treballen en UD’s exclusivament per a homes. Finalment, una cinquena secció de tancament, on hem deixat un espai que permet a les enquestades afegir la informació que considerin pertinent, i també hem agraït a totes les persones la seva participació en respondre el qüestionari, imprescindible per la nostra recerca.
A continuació, hem realitzat diferents gràfics i descripcions textuals per tal de mostrar l'anàlisi de les dades recollides mitjançant el qüestionari d'una forma visual i clara.
1. Primera secció
Pel que fan les dades sociodemogràfiques recollides en la primera secció del qüestionari, destaquem una participació prou igualada entre els enquestats de gènere femení i masculí (58,06% i 41,03% respectivament, segons la taula de freqüències). El que també considerem rellevant és mencionar que la majoria d’enquestades es posicionen amb la categoria professional d’educador/a social, seguits de treballadors/es i integradors/es socials. També cal destacar la presència de dues persones enquestades que es posicionen en la categoria professional de criminòlogues.
Figura 1: Categoria professional de les persones enquestades.
Pel que fa al centre penitenciari de referència de cada Unitat Dependent en què treballen respectivament les enquestades, ha predominat el centre penitenciari de dones de Barcelona, amb un total de sis respostes.
Figura 2: Centres penitenciaris de referència de les Unitats Dependents.
Figura 3: Taula de freqüències dels centres penitenciaris de referència de les UD.
El gràfic següent exposa que la majoria de les professionals de les UD de Catalunya (24) han rebut formacions específiques en termes de gènere i ho troben necessari. Per altra banda, cinc de les professionals enquestades no han rebut cap formació específica de gènere, però els agradaria rebre’n. Finalment, remarquem que dues professionals no han rebut formacions específiques i no ho troben necessari.
Figura 4: Formacions envers al gènere de les professionals en el sector penitenciari.
Volem destacar també, que dins les persones que han estat enquestades, hi ha hagut similitud de respostes de professionals en UD mixtes, de dones i d'homes. Les professionals de UD’s que atén gènere mixt ha estat el més representatiu, amb un 36% de les respostes obtingudes. Per altra banda, les professionals de UD’s que atén dones ha estat el menys predominant amb un 29% de representació total de respostes.
Figura 5: Gènere que atén cada professional enquestada en la UD.
Envers les preguntes més teòriques sobre les places de les Unitats Dependents, segons l'article 165 RP, la mediana i la moda de les respostes concorden en 12 places, mentre que hi ha un rang de 27 i una desviació estàndard prou alta, indicant la dispersió de dades envers la mitjana.
Pel que fa a l'article 86.4 RP, la mitjana és de 10 places, concordant amb el mateix número a la mediana i la moda, obtenint una desviació estàndard baixa, cosa que vol dir que els valors estan més concentrats en la mitjana.
Finalment, concloent en les places totals de les Unitats Dependents, observem que la moda són 22 places totals, i que hi ha un rang de 34. Observem una desviació estàndard baixa, per la qual cosa les dades es concentren més en la mitjana (22,9).
2. Segona secció: professionals que treballen en UD’s mixtes
Centrant-nos en les professionals que treballen en les Unitats Dependents mixtes, destaca la gran majoria en les que les places destinades a homes i a dones tenen un caràcter flexible, amb només una resposta en la qual es mostra un caràcter tancat de les destinacions de places.
Per altra banda, la línia d’actuació que predomina en les unitats dependents mixtes, és la d’acompanyament emocional, seguida de l’acompanyament laboral i la inserció laboral.
Figura 6: Línia d’actuació que predomina en les UD mixtes.
Per tal de detectar si hi ha diferències en les línies d’actuació depenent del gènere de la persona usuària de la UD, només hi ha una diferència del 5% entre les persones enquestades que han respost que sí i les que han respost que no, predominant la diferència de línies d’actuació segons el gènere. Tenint en compte l’anterior resposta, vam voler descobrir quina consideraven que era l’arrel d’aquestes diferències en les línies d’actuació segons el gènere. Sis persones ens van respondre que consideren que la diferència és estructural, quatre creuen que és per la falta d’oportunitats en els recursos, i dues persones consideren que l’arrel de la diferència és per una manca d’informació en termes de gènere.
Pel que fa a l'opinió personal de les enquestades, seguint la premissa que el sistema penitenciari està estructurat per adreçar-se de manera igualitària als dos gèneres, la majoria d’aquestes es posicionen al número tres (punt mig) de l’escala de l’u (gens d’acord) al cinc (molt d’acord). Per tant, concloem que la majoria no estan ni molt, ni gens d’acord amb la descripció proporcionada.
Figura 7: Visió de les professionals en UD mixtes sobre l’estructura del sistema penitenciari en relació al gènere.
3. Tercera secció: professionals que treballen en UD’s exclusives per dones
Amb referència a les línies d’actuació en les UD’s de dones detectem que predomina l’acompanyament emocional (22%), la inserció laboral (20%) i l’acompanyament laboral (18%). Per altra banda, la formació educativa (7%), la formació per l’oci i el temps lliure (5%) i la relació maternal (3%) són les línies d’actuació que menys es treballen en les UD que atenen dones a Catalunya. En total hi ha vuit línies d’actuació en les UD’s que atenen dones a Catalunya que varien segons el funcionament intern de cada una.
Figura 8: Línies d’actuació en les UD de dones.
Com podem observar en aquest gràfic, la línia d’actuació que predomina a les UD que atén dones, és el d’acompanyament emocional amb un 78%. Per altra banda, la formació educativa i la inserció laboral no tenen tant pes com la línia d’actuació que treballa l’acompanyament emocional.
Figura 9: Línia d’actuació que predomina en les UD de dones.
A continuació, aquest gràfic mostra la visió que tenen les professionals de les UD de Catalunya que atenen dones envers l’estructura del sistema penitenciari i la perspectiva de gènere d’aquest. Considerem interessant remarcar que era una escala de l'1 (menys) al 5 (més), però només hem rebut respostes fins al 3. La majoria de les respostes de professionals se situen en el 3 i el 2, mentre que només una se situa en la posició més baixa (1).
Figura 10: Visió de les professionals en UD de dones sobre l’estructura del sistema penitenciari en relació al gènere.
Segons els tècnics i tècniques que treballen a les UD que atenen dones, podem observar amb diferència, que consideren que les usuàries que són a les seves unitats dependents sí que són conscients del biaix de gènere que es troba als centres penitenciaris. Per altra banda, hem obtingut les mateixes respostes per part dels tècnics i tècniques que consideren que les usuàries no en són conscients o que només algunes d’elles ho són.
Figura 11: Visió de les professionals en UD de dones sobre la consciència del biaix de gènere de les usuàries que atenen.
Segons les respostes obtingudes, podem observar que la majoria de les professionals consideren que la gestió emocional es treballa de manera regular a les UD de dones. Cal remarcar que hi havia una tercera opció (no es contempla) que no ha estat seleccionada.
Amb relació a la pregunta sobre de quina manera es treballa la perspectiva de gènere en les UD’s de dones a Catalunya només hi ha respostes en les professionals que consideren que es treballa de forma esporàdica (4) i les que consideren que es treballa de manera implícita en la pràctica professional (5). Cal remarcar que hi havia una tercera i quarta opció (no es contempla i de manera regular) que no han estat seleccionades.
Figura 12: Com es treballa la perspectiva de gènere en les UD exclusives per a dones
4. Quarta secció: professionals que treballen en UD’s exclusives per a homes
En les línies d’actuació que predominen a les Unitats Dependents d’homes a Cataunya, s’observa com la inserció laboral és la que predomina (8), seguit amb menys representació de l’acompanyament emocional (2). Considerem necessari posar èmfasi que també es va fer menció de la transició al medi social obert (1), opció afegida per una de les professionals enquestades.
En una escala de l’1 al 5, es mostra la visió que tenen les professionals de les UD de Catalunya que atenen homes envers l’estructura del sistema penitenciari i la perspectiva de gènere d’aquest. Es mostra que hi ha molta diversitat en la satisfacció dels professionals en UD’s exclusives d’homes, envers l’estructuració del sistema penitenciari per adreçar-se als dos gèneres, situant-se la majora de respostes entre l’1 (gens d’acord) i el 3.
Figura 13: Visió de les professionals en UD d’homes sobre l’estructura del sistema penitenciari en relació al gènere.
En referència a la gestió emocional, observem que la majoria de professionals consideren que en les UD d’homes, es treballa de manera regular (73%), mentre que una minoria considera que només es treballa de manera esporàdica (27%), deixant de banda la implícita dins la pràctica professional i la no contemplació de la gestió emocional. Per tant, observem que hi ha un treball socioemocional més “pobre” en les UD adreçades als homes.
Finalment, la majoria de les professionals de les UD d’homes a Catalunya, consideren que la perspectiva de gènere només es treballa esporàdicament, mentre que cap enquestada ha respost que es treballi de manera implícita en la pràctica emocional. Relacionant aquests resultats amb la pregunta anterior, veiem que encara que la gestió emocional es treballa poc, la perspectiva de gènere es treballa encara menys.
Figura 14: Forma de treballar la perspectiva de gènere en les UD d’homes.
Comentarios
Publicar un comentario